Hi havia una vegada, en un poble remot d’un temps desconegut, una nena que li agradava jugar pels prats i olorar les floretes. Ella podia veure els fullets del bosc i les fadetes que vivien entre les flors.

Al llarg de la vida moltes vegades cedim parcel·les del nostre poder a altres persones. Per exemple, quan decidim que un científic que surt per la tele ho sap tot i jo no sé res.

La concepció és un moment màgic, l’esclat de la creació d’un nou ésser. Un nou inici que germina quan la mare dóna a llum la criatura i la presenta al món entre els seus braços.

Segons el diccionari, l’empatia és la facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona.

Estic escoltant una cançó. De sobte m’he adonat que em produeix una sensació difícil de descriure, em fa sentir una espècie de pessigolleig que em recorre el cos, crec que puc sentir l’enorme bellesa d’aquesta peça.

Alguns de nosaltres tenim tendència a la crítica. Aquesta és una actitud bastant acceptada a la nostra societat i, de fet, hi ha qui és especialista a trobar el punt flac de l’altre i a posar-lo de relleu.

Algú va dir que el canvi és l’única cosa al món que no canvia. I és ben cert. Ens agradi o no, ens costi més o menys adaptar-nos-hi, els canvis de l’entorn i els propis són un element comú per a tothom.