La bellesa
Estic escoltant una cançó. De sobte m’he adonat que em produeix una sensació difícil de descriure, em fa sentir una espècie de pessigolleig que em recorre el cos, crec que puc sentir l’enorme bellesa d’aquesta peça.
Estic escoltant una cançó. De sobte m’he adonat que em produeix una sensació difícil de descriure, em fa sentir una espècie de pessigolleig que em recorre el cos, crec que puc sentir l’enorme bellesa d’aquesta peça.
És un regal. Un espai per aprofundir en allò que tots tenim i del qual a la vegada estem tan
desconnectats: la bondat bàsica. Existeix alguna cosa més, un estat d'amor permanent que és
diferent de l'amor com a emoció o de l'acumulació de moments de plaer.
Alguns de nosaltres tenim tendència a la crítica. Aquesta és una actitud bastant acceptada a la nostra societat i, de fet, hi ha qui és especialista a trobar el punt flac de l’altre i a posar-lo de relleu.
Algú va dir que el canvi és l’única cosa al món que no canvia. I és ben cert. Ens agradi o no, ens costi més o menys adaptar-nos-hi, els canvis de l’entorn i els propis són un element comú per a tothom.
La societat en què vivim dóna una importància cabdal al temps. El temps és or, no perdis el temps, ara que pots aprofita el temps, no tinc temps de… i sovint anem corrents per arribar aquí o allà.