CONTES PER DESPERTAR – La formiga i la cigala

Hi havia una vegada una cigala despreocupada i mandrosa que es va passar tot l’estiu cantant i descansant. Veia passar amunt i avall la seva amiga formiga fent feina tot el dia.

-Què fas treballant tant, formiga?

-Vaig a buscar menjar per guardar-lo i tenir provisions per a l’hivern.

-No n’hi ha per tant, dona, descansa una mica i gaudeix com faig jo!

Però la formiga no li feia cas i seguia feinejant sense parar.

Quan va arribar l’hivern la cigala es va trobar passant fred i sense menjar, de manera que se’n va anar a picar la porta de la casa de la formiga, que estava calenta i plena de queviures.

-Formiga, que em deixaries passar per escalfar-me i menjar una mica?

-Tens fred i gana perquè a l’estiu no vas ser gens previsora. Em promets que aprendràs la lliçó?

-Sí, amiga meva, ara m’adono que hauria d’haver treballat sabent que després de l’abundància de l’estiu ve la cruesa de l’hivern.

I la formiga, que era molt bondadosa, la va deixar passar i va compartir amb la cigala el refugi i el menjar.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos que aquest conte encara no s’ha fos.

L’estiu següent, la cigala va seguir gaudint de l’estiu, de cantar i descansar, tot i que es reservava una estona cada dia per anar buscar menjar de sobres que li servís per a l’hivern. Quan veia passar la seva amiga formiga li deia:

-Per què no vens una estona a cantar i ballar amb mi? Ja sé que ets molt treballadora i previsora però potser hi ha temps per tot.

-Amiga cigala, prefereixo treballar i treballar fins que tingui el rebost ple, llavors ja podré descansar.

Va arribar el fred de l’hivern i les dues amigues van quedar per fer un àpat juntes. La cigala estava molt contenta perquè havia gaudit del sol de l’estiu i de cantar, alhora que tenia prou menjar i aixoplug per a l’hivern.

La formiga, en canvi, estava mig malalta i molt cansada. El rebost no l’havia acabat d’omplir fins que s’havia acabat el bon temps i, tot i estar tancada a casa pel fred, es passava el dia donant voltes al cap per preparar la campanya de l’estiu següent, planificant els llocs on aniria a recollir el menjar i les rutes que faria servir.

-No fas gaire bona cara, amiga formiga.

-He passat tot l’estiu treballant i ara que puc descansar em surten tots els mals. I encara dono voltes al cap, que no para mai.

-Et puc fer una pregunta amb confiança?

-Sí, és clar.

-Quan torna el bon temps se t’han acabat les provisions del rebost?

-No, mai me les acabo i se m’acaben fent malbé.

-Doncs potser ara et toca a tu aprendre la lliçó de descansar i gaudir. No cal tenir-ho tot fet per passar-ho bé una estona. Si no aprens a parar i gaudir se’t passarà la vida per davant i només hauràs fet que treballar.

-Tens raó, amiga cigala, que me n’ensenyaràs quan torni el bon temps?

-És clar que sí, descansar, cantar i ballar és magnífic!

Així que les dues amigues van aprendre l’una de l’altre les qualitats que tenien, i van poder compartir tant a l’estiu com a l’hivern de la bona companyia.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte ara sí que s’ha acabat.