Comencem pel principi

Cada persona és una unió indissociable del cos físic, dels seus pensaments i emocions. Aquests tres plans, que tantes vegades al llarg de la història s’han considerat com a separats i independents, estan íntimament relacionats. Un malestar físic no és res més que l’expressió tangible d’un patró de pensament i d’unes emocions que ens perjudiquen. És un senyal que ens indica una forma de fer que no ens serveix i, per tant, una oportunitat per conèixer-nos millor i de provar noves formes de caminar per la vida.

Des del meu punt de vista, la complexitat de l’ésser humà requereix aproximar-s’hi des d’una perspectiva holística i integradora, l’enfoc que procuro imprimir a la meva consulta. És fonamental tenir present que treballem amb persones i no amb símptomes.

Així doncs, la primera prioritat és establir una bona relació per crear un clima de confiança i de treball. De fet, aquesta relació és de per sí terapèutica. Quantes vegades al dia ens expressem amb sinceritat, sense por del judici de l’altre i, sobretot, ens escolten de veritat? Trobar un espai on ho puguem fer és molt gratificant. De fet, és una bona manera de fer salut encara que no hi hagi cap malaltia. I és que la salut és alguna cosa més que l’absència de malaltia. La veritable salut és el benestar a tots els nivells: el físic, l’emocional, el mental i també l’espiritual.