El repte de deixar anar
En l’art de viure tard o d’hora toparem amb la necessitat de deixar anar. Potser caldrà deixar anar una idea, una creença, un patró, un somni, un rol, una relació, una identitat, la teva terra… Poden ser moltes coses!
He vist un vídeo sobre la resistència civil no violenta que feien un grup de persones als carrers d’Ucraïna que m’ha impactat. Al vídeo, compartit a les xarxes socials pel periodista de Wall Street Journal, Matthew Luxmoore, s’hi veuen uns cotxes blindats aturats davant d’aquest grup de persones i un soldat rus a peu els intentava intimidar. Apuntava la ciutadania amb l’arma, però cada cop acabava disparant a l’aire.
Aquesta escena m’ha fet reflexionar en com de diferent deu ser per un soldat atacar una persona que té una a metralladora a les mans, com tu, o atacar una persona desarmada. En l’àmbit psicològic, l’impacte de dur a terme aquesta acció deu ser molt diferent.
Mentre que en el primer cas potser ho assumim com un acte justificable per a la teva supervivència – si tu vius jo moro, i a l’inrevés -, atacar o fins i tot matar una persona desarmada a sang freda, algú que no fa perillar la teva vida, no deu ser tan senzill. Es necessita molt rentat de cervell i desconnexió amb el cos i la vida per dur a terme una acció així.
Sovint se’ns presenta la via armada com l’única manera d’aconseguir la pau. Però t’imagines el potencial transformador que pot tenir la renúncia a la violència? T’imagines que en un context tan difícil com aquest la via escollida per actuar fos la resistència no violenta? Gandhi ja ho va dir, “no hi ha camí per a la pau, la pau és el camí”.
Per contribuir a la pau i calmar l’angoixa dels que pateixen en aquests conflictes existeixen algunes propostes que són ben conegudes, com ara el suport econòmic a organitzacions d’ajuda humanitària segons les nostres possibilitats. A la pàgina web cooperaciocatalana.gencat.cat, per exemple, hi ha recomanades diverses ONG que centren les seves tasques d’ajuda, acollida i acompanyament a la població civil i als col·lectius més vulnerables.
També hi ha altres formes de contribuir a la pau no són tan conegudes, com ara la meditació. Aquesta tècnica, especialment en grup, fa molt servei quan facilita contactar amb la pau interior i envia desig de pau a tota la humanitat. Se’n diu meditació metta, de la bondat amorosa o de l’amabilitat. Jo en practico una de concreta que es diu Meditació en Cors Bessons i l’ofereixo gratuïtament per zoom cada diumenge al vespre. L’aportació a nivell energètic i subtil té un gran poder per generar canvis, encara que els resultats no siguin sempre evidents.
Perquè més enllà de la separació aparent, compartim la humanitat i som una en el seu conjunt. Igual com el nostre cos físic i energètic forma part del conjunt de la matèria de la Terra i, en essència, som una unitat. Des d’aquí ens podem preguntar: jo què aporto al món? Aporto més patiment o més pau? Si tens ganes d’aportar més pau, proposo que et qüestionis les pròpies llavors i tendències violentes que tots tenim. Més enllà de tota la complexitat i matisos dels factors que han contribuït a aquesta guerra a Ucraïna, hi ha un element clau, una cosa evident: hi ha una invasió militar de Rússia a Ucraïna. Putin està exhibint un autoritarisme i un ànim de destrucció de l’altre per elevar-se o fer bandera de la mateixa grandesa.
I tot i que és clar que aquesta és una versió magnificada de l’autoritarisme, tothom té una petita cara autoritària vers les altres persones. Per això, us convido a preguntar-vos si en algun moment teniu ànim de destrucció de l’altre en benefici propi? En quin moment intenteu arrasar amb l’altre perquè es facin les coses com jo vull? Qüestionar-nos què fem, diem i pensem en la nostra quotidianitat té un potencial transformador per a nosaltres, les nostres relacions i tot el món.
Vivim en un món dual on una polaritat només pot existir per la presència de la seva contrària. El botxí necessita una víctima i la víctima d’un botxí per existir. Aquestes dinàmiques de poder també existeixen dins nostre i podem contribuir a transcendir-les si les integrem; si posem comprensió i compassió a qualsevol de les parts; si no neguem que les tenim totes; si ens obrim a escoltar-les i entendre les necessitats que hi subjauen; si aprenem a comunicar-nos i mediar entre aquestes parts. I això està a les nostres mans, no depèn de ningú més.
Una contribució més que podem fer a la pau: formar-nos i fer accions de resistència civil no violenta, com el boicot actiu als pressupostos de defensa amb la insubmissió fiscal o la no contribució com a consumidor en empreses que financen el tràfic d’armes.
Moltes de nosaltres tenim la sort de no estar patint una guerra directament, però ningú ens garanteix que un dia no ens hi trobem. Així que potser val la pena que anem fent la part que ens toca i que és a les nostres mans, un qüestionament que ens treu de la zona de confort alhora que contribueix a l’evolució de la humanitat i la Terra.
Responsable » Roser Tordera Fondevila
Finalitat » Publicar el teu comentari.
Legitimació » el teu consentiment
Drets» tens drets, entre altres, a accedir, rectificar, limitar y suprimir les teves dades.
Informació adicional: A https://www.rosertordera.cat/politica-de-privacitat/ de www.rosertordera.cat, trobaràs informació adicional sobre la recopilació i l’us de la teva informació personal, incluida informació sobre accés, conservació, rectificació, eliminació, seguretat, i altres temes.
i comentarem la teva situació
per una entrevista en profunditat
la teràpia!
En l’art de viure tard o d’hora toparem amb la necessitat de deixar anar. Potser caldrà deixar anar una idea, una creença, un patró, un somni, un rol, una relació, una identitat, la teva terra… Poden ser moltes coses!
Aquests dies he reflexionat sobre el propòsit d’oferir gratuïtament la Meditació en Cors Bessons de forma regular.
La frontera psicològica és com la pell que delimita el cos físic. Com si fos una pell psíquica, delimita on acaba psicològicament la persona i comença el món.
Em trobo sovint que el patiment d’una persona en part s’origina per les mancances dels seus cuidadors primaris, que a la vegada no en sabien més perquè també van créixer amb uns progenitors amb certes dificultats.
i comentarem la teva situació
per una entrevista en profunditat
la teràpia!
En aquesta entrada t’explico com és una primera visita amb mi, així te’n fas a la idea i aclarim alguns dubtes que puguis tenir.
Quan arribis al centre, l’Anna que està a la secretaria et rebrà i podràs esperar a la sala d’espera. Jo visito al pis de dalt, o sigui que baixaré a buscar-te i saludar-nos. Soc una persona bastant propera, solc presentar-me fent dos petons, a menys que em sembli que et pot incomodar.
La sala és gran, hi ha l’espai de les dues butaques, on probablement hi estarem tota l’estona de la primera visita. També hi ha l’espai de terra, amb coixins i un futon per a algunes de les propostes experiencials. I la zona de la camilla, que solc utilitzar més per a les sessions de Sanació Prànica o Kinesiologia.
El més important en una primera visita és que les dues parts ens fem a la idea del projecte conjunt que tenim per davant. Primer cal que tinguem una bona sensació per les dues bandes. Allò que en diuen bon feeling. Per molt bona professional que pugui ser, cal que t’hi sentis de gust perquè això afectarà la disposició d’obrir-te i de crear un espai de seguretat i confiança que doni suport a la teràpia. Després, jo necessito aprofundir en algunes preguntes per intuir per on caldrà que avancem. Per a això comencem amb una entrevista sobre diferents aspectes de la salut i les relacions. M’agrada combinar preguntes més obertes, que et permetin expressar-te, amb d’altres més concretes que poden ser rellevants
Algunes vegades la part de l’entrevista ocupa quasi tota la sessió, algunes altres podem començar a fer un tastet d’alguna intervenció. Sigui com sigui, al final et faig una proposta sobre la regularitat de les visites que considero mes apropiada per al teu cas. La consensuarem tenint en compte els factors de temps, recursos econòmics, etcètera.
Si tot ha anat bé, quedarem per a una propera visita, és moment de treure l’agenda o el mòbil. I allà mateix em podràs pagar, per ara només en efectiu perquè no tinc datàfon personal. Algunes persones que venen tenen una mútua de reemborsament i se’ls retorna la totalitat o una part del preu de les visites. Sempre que et calgui o vulguis et faré factura, les faig totes juntes a final de mes. Les visites estan exemptes d’IVA perquè soc Psicòloga Sanitària.
Ja només ens queda acomiadar-nos i, amb sort, marxaràs amb la sensació d’esperança que comença un camí que donarà fruits com a part del teu procés vital.
M’agrada combinar preguntes més obertes, que et permetin expressar-te, amb d’altres més concretes que poden ser rellevants
Algunes vegades la part de l’entrevista ocupa quasi tota la sessió, algunes altres podem començar a fer un tastet d’alguna intervenció. Sigui com sigui, al final et faig una proposta sobre la regularitat de les visites que considero mes apropiada per al teu cas. La consensuarem tenint en compte els factors de temps, recursos econòmics, etcètera.
Si tot ha anat bé, quedarem per a una propera visita, és moment de treure l’agenda o el mòbil. I allà mateix em podràs pagar, per ara només en efectiu perquè no tinc datàfon personal. Algunes persones que venen tenen una mútua de reemborsament i se’ls retorna la totalitat o una part del preu de les visites. Sempre que et calgui o vulguis et faré factura, les faig totes juntes a final de mes. Les visites estan exemptes d’IVA perquè soc Psicòloga Sanitària
Ja només ens queda acomiadar-nos i, amb sort, marxaràs amb la sensació d’esperança que comença un camí que donarà fruits com a part del teu procés vital.
Responsable » Roser Tordera Fondevila
Finalitat » Publicar el teu comentari.
Legitimació » el teu consentiment
Drets» tens drets, entre altres, a accedir, rectificar, limitar y suprimir les teves dades.
Informació adicional: A https://www.rosertordera.cat/politica-de-privacitat/ de www.rosertordera.cat, trobaràs informació adicional sobre la recopilació i l’us de la teva informació personal, incluida informació sobre accés, conservació, rectificació, eliminació, seguretat, i altres temes.
En l’art de viure tard o d’hora toparem amb la necessitat de deixar anar. Potser caldrà deixar anar una idea, una creença, un patró, un somni, un rol, una relació, una identitat, la teva terra… Poden ser moltes coses!
Aquests dies he reflexionat sobre el propòsit d’oferir gratuïtament la Meditació en Cors Bessons de forma regular.
La frontera psicològica és com la pell que delimita el cos físic. Com si fos una pell psíquica, delimita on acaba psicològicament la persona i comença el món.
Em trobo sovint que el patiment d’una persona en part s’origina per les mancances dels seus cuidadors primaris, que a la vegada no en sabien més perquè també van créixer amb uns progenitors amb certes dificultats.
i comentarem la teva situació
per una entrevista en profunditat
la teràpia!
690 66 39 57
contacte@rosertordera.cat
Carrer Doctor Murillo, 27
08172 Sant Cugat del Vallès
Responsable » Roser Tordera Fondevila
Finalitat » Subscriure a la newsletter.
Legitimació » el teu consentiment
Drets» tens drets, entre altres, a accedir, rectificar, limitar y suprimir les teves dades.
Informació adicional: A https://www.rosertordera.cat/politica-de-privacitat/ de www.rosertordera.cat, trobaràs informació adicional sobre la recopilació i l’us de la teva informació personal, incluida informació sobre accés, conservació, rectificació, eliminació, seguretat, i altres temes.