El repte de deixar anar
En l’art de viure tard o d’hora toparem amb la necessitat de deixar anar. Potser caldrà deixar anar una idea, una creença, un patró, un somni, un rol, una relació, una identitat, la teva terra… Poden ser moltes coses!
Open Dharma
Hola Roser,
T’escric aquesta carta des del recés de meditació d’Open Dharma que estic fent a la serra de Prades a finals d’agost de 2010.
És un regal. Un espai per aprofundir en allò que tots tenim i del qual a la vegada estem tan desconnectats: la bondat bàsica. Existeix alguna cosa més, un estat d’amor permanent que és diferent de l’amor com a emoció o de l’acumulació de moments de plaer. I he pogut viure’l i mantenir-lo una bona estona, divendres, quan la Jaya ens va guiar en una meditació metta. És un estat de viure completament el present, la respiració, els sorolls exteriors i interiors, la brisa… Un estat que et permet viure i sentir el ritme de la vida, el ritme del cor… i sentir-te una amb el Tot.
En aquest repòs en què et deixes anar amb confiança, en aquest abandonar-se per complet, en aquest no haver de fer res, hi cap tot. Tot està permès, res és bo ni dolent, només és una cosa més que hi ha. Hi ha espai per als pensaments, per adonar-se de com els hàbits ens creen falsos móns en què ens sembla viure-hi la realitat. Hi ha espai per a les emocions i els sentiments, notant a quina part del cos es manifesten, quin color o textura tenen… És un espai en què el judici no existeix i no cal resposta a les preguntes, no cal cap mena de comprensió mental.
Si hi ha un pensament el podem acollir en aquest espai, observar-lo sense jutjar-lo ni voler-se’n desfer. Puc descobrir quin sentiment hi ha darrere i donar-li també un espai. Aquí tot està permès. No hi ha culpa, no hi ha comparació, no hi ha separació.
Podria escriure tantes coses…
Ara es tracta de permetre que aquesta experiència em transformi. De permetre’m un espai (encara que siguin uns minuts al dia) per sentir l’experiència directa, la bondat bàsica. Crec que el que mica en mica he de treballar -sense un esforç costós- és el fet d’acostumar-me a aquest estat en què res és conegut i tot és incert. Mica en mica fer-me amiga d’aquesta sensació d’estar fora de l’àrea de confort, on el potencial en mi es manifesta i el que ha de venir senzillament ve.
Que el meu desig més profund, el de sentir aquest amor, sentir que sóc única i que el meu valor és incalculable a l’hora que formo part del tot, s’acompleixi. Que la meva ànima em guiï en el meu camí.
T’estimo.
Responsable » Roser Tordera Fondevila
Finalitat » Publicar el teu comentari.
Legitimació » el teu consentiment
Drets» tens drets, entre altres, a accedir, rectificar, limitar y suprimir les teves dades.
Informació adicional: A https://www.rosertordera.cat/politica-de-privacitat/ de www.rosertordera.cat, trobaràs informació adicional sobre la recopilació i l’us de la teva informació personal, incluida informació sobre accés, conservació, rectificació, eliminació, seguretat, i altres temes.
Per a què ofereixo Cors Bessons?
Aquests dies he reflexionat sobre el propòsit d’oferir gratuïtament la Meditació en Cors Bessons de forma regular.
Fronteres sanes per construir bones relacions
La frontera psicològica és com la pell que delimita el cos físic. Com si fos una pell psíquica, delimita on acaba psicològicament la persona i comença el món.
Generació rere generació
Em trobo sovint que el patiment d’una persona en part s’origina per les mancances dels seus cuidadors primaris, que a la vegada no en sabien més perquè també van créixer amb uns progenitors amb certes dificultats.
NO SÉ QUÈ EM PASSA
NO EM SENTO BÉ
VULL SER FELIÇ
TINC INSOMI
RES EM MOTIVA
VULL APENDRE A MEDITAR
VULL ENTENDRE'M MILLOR
LA MEVA VIDA NO TÉ SENTIT
ALGUNA COSA NO VA BÉ DINS MEU
TINC ANSIETAT
EM COSTA PENDRE DECISIONS
Vols canviar el teu món?
T'acompanyo!
Truca al 690 66 39 57
i comentarem la teva situació
Et donaré hora
per una entrevista en profunditat
Començarem
la teràpia!
