El repte de deixar anar
En l’art de viure tard o d’hora toparem amb la necessitat de deixar anar. Potser caldrà deixar anar una idea, una creença, un patró, un somni, un rol, una relació, una identitat, la teva terra… Poden ser moltes coses!
Fronteres sanes per construir bones relacions
Basat en una conferència del psicòleg Terry Real
El nostre context cultural, econòmic i social sovint posa l’individualisme en primer pla. Això vol dir que, sense adonar-nos-en, potser funcionem com si fóssim una entitat a part i independent. O potser pensem que ho hauríem de ser. Res més lluny de la realitat: som éssers socials, interdependents, que estem en relació amb altres humans, éssers vius i amb la Terra.
La intimitat és l’acte de compartir entre dues persones autònomes que se sustenten a si mateixes
Per viure una vida plena en relació cal tenir, en primer lloc, una connexió autèntica amb una mateixa, per després compartir-te amb altres, permetent alhora que també es comparteixin amb tu. Això és el que significa la intimitat. La intimitat és l’acte de compartir entre dues persones autònomes que se sustenten a si mateixes. Però en aquesta definició hi ha implícit un concepte imprescindible perquè es pugui complir: la idea de límit o frontera. L’autonomia d’una persona requereix d’una frontera per contenir-se i protegir-se. Igualment, compartir també parteix de la premissa d’una frontera que diferencia els dos individus. Per tant, una frontera saludable és fonamental per tenir una bona intimitat. El repte és sostenir-te a tu mateixa, estimar l’altre i estimar la relació, tot plegat al mateix temps.
La frontera psicològica és com la pell que delimita el cos físic. Com si fos una pell psíquica, delimita on acaba psicològicament la persona i comença el món. Si la pell és tan permeable que deixa que tot passi tindrem problemes, igual com si és tan impermeable que no permet cap intercanvi. Una frontera psíquica saludable està entremig, de manera que permet a la persona estar protegida i connectada al mateix temps.
Prenent l’analogia d’una taronja, la pela està formada de dues parts: la part externa de color taronja és la part protectora de la frontera psíquica i la part blanca interna correspon a la part contenidora de la frontera. Una bona frontera fa la funció de protegir i contenir simultàniament. La part de fora de la frontera psíquica, la pell taronja, et protegeix del món, del que entra. Si no tens aquesta protecció ets vulnerable. Llavors, per exemple, si una persona et critica creuràs la seva opinió perquè no hi ha frontera. No hi ha protecció entre tu i el que ve cap a tu. Quan tenim “la pell fina” la frontera és dèbil, estem massa oberts. Quan tens poca o nul·la frontera externa qualsevol cosa que diu un altre entra a dins. Fins i tot fa mal que una persona pensi certes coses de tu. Però amb una frontera saludable t’és igual què pensin de tu.
Per contra, a l’altra banda hi tenim una frontera tan impermeable com un mur, que no permet escoltar res del que ve de fora. Aquí hi ha molta protecció però molt poca connexió. Pel que fa a la frontera interna, la part blanca de la pela, també pot ser-hi per excés o per defecte. Una contenció excessiva en forma de muralla fa que no comparteixis res de tu amb la resta. En canvi, la falta de frontera interna fa que no tinguis contenció i que responguis de forma desbordada.
Sense entrar en més detalls, ja podem entreveure les dinàmiques relacionals entre dues persones segons com tinguin la frontera psíquica. Quan és saludable, hem comentat abans que compartiran intimitat des de la pròpia autenticitat. Per contra, si tenim dos individus amb tendència a posar un mur, el seu tema serà la distància. Tendiran a la dinàmica d’evitar la proximitat i, si no s’ho treballen, la intimitat s’anirà erosionant. En el cas de dues persones amb poca frontera, millor que es cordin el cinturó perquè amb freqüència hi haurà tempesta. I si una persona té poca frontera i l’altra està emmurallada, la tendència serà tenir una relació de persecució-distància. A més demanda i persecució per una banda, més distància per l’altra i viceversa.
Qüestionar-nos l’estil de relacions que tenim i treballar per una frontera psicològica cada vegada més saludable és un excel·lent punt de partida per estar més en pau i harmonia a la nostra vida. Per sentir-nos protegides i connectades al mateix temps, mentre fem una bona contribució a escala social.
*Article publicat a Social.cat l’11 de juny de 2024
Responsable » Roser Tordera Fondevila
Finalitat » Publicar el teu comentari.
Legitimació » el teu consentiment
Drets» tens drets, entre altres, a accedir, rectificar, limitar y suprimir les teves dades.
Informació adicional: A https://www.rosertordera.cat/politica-de-privacitat/ de www.rosertordera.cat, trobaràs informació adicional sobre la recopilació i l’us de la teva informació personal, incluida informació sobre accés, conservació, rectificació, eliminació, seguretat, i altres temes.
Per a què ofereixo Cors Bessons?
Aquests dies he reflexionat sobre el propòsit d’oferir gratuïtament la Meditació en Cors Bessons de forma regular.
Fronteres sanes per construir bones relacions
La frontera psicològica és com la pell que delimita el cos físic. Com si fos una pell psíquica, delimita on acaba psicològicament la persona i comença el món.
Generació rere generació
Em trobo sovint que el patiment d’una persona en part s’origina per les mancances dels seus cuidadors primaris, que a la vegada no en sabien més perquè també van créixer amb uns progenitors amb certes dificultats.
NO SÉ QUÈ EM PASSA
NO EM SENTO BÉ
VULL SER FELIÇ
TINC INSOMI
RES EM MOTIVA
VULL APENDRE A MEDITAR
VULL ENTENDRE'M MILLOR
LA MEVA VIDA NO TÉ SENTIT
ALGUNA COSA NO VA BÉ DINS MEU
TINC ANSIETAT
EM COSTA PENDRE DECISIONS
Vols canviar el teu món?
T'acompanyo!
Truca al 690 66 39 57
i comentarem la teva situació
Et donaré hora
per una entrevista en profunditat
Començarem
la teràpia!
