Camins

Ahir reflexionava amb un amic sobre el camí d’anar creant la meva pròpia forma d’exercir aquesta professió que no sé ben bé quin nom posar-li: kinesiòloga, terapeuta alternativa, acompanyant de processos?

Mica en mica vaig descobrint i elaborant la meva manera de fer. Trobo molt bé que hi hagi persones que es concentrin a aprofundir en una sola tècnica i la portin a terme amb precisió. Cada mètode s’ha de conservar perquè arribi a molta gent i amb tota la seva potència. En aquest sentit estic molt agraïda a la Sanació Prànica per tot el que m’aporta, pels mestres que tinc, per l’aprenentatge que vaig fent i també per la proposta de camí espiritual amb l’Arhatic Yoga. Tot i això, jo sóc de vocació integradora. Cada cop sóc més conscient que per a mi les tècniques són eines per poder acompanyar persones i que m’agrada adequar-les a qui tinc davant, al seu moment vital i al que vol treballar.

Vaig tenir la sort que la Kinesiologia Holística fos el meu primer contacte terapèutic i de formació. És una tècnica integradora de per sí, que em permet anar-hi sumant tot allò que aprenc dels estudis i de la meva experiència. Estic profundament agraïda d’haver tingut al Francesc Marieges com a professor, una persona que entrega els coneixements al servei del camí de cada persona perquè cada terapeuta la pugui aplicar d’acord amb la seva idiosincràsia. I veritablement m’estic prenent la llibertat d’adaptar la Kinesiologia Holística i de reinventar-la al que jo sóc.

Darrerament, els estudis de Psicologia i sobretot el Màster de Psicoteràpia Integradora Humanista també m’estan aportant moltíssim: perspectives teòriques que concorden amb els meus valors i la meva forma d’entendre la relació terapèutica, tècniques que provenen de diferents models per aplicar segons les necessitats de cada moment, etc. Fa temps pensava que hauria d’anar estudiant models per aquí i per allà (Gestalt, Anàlisi Transaccional, Teràpia Familiar Sistèmica, Tècniques Psicocorporals, …) per poder agafar el millor de cada casa i integrar-los a la meva manera però he tingut la sort de trobar un model integrador fet amb rigor i saviesa a l’Institut Erich Fromm (on faig el màster).

La meravella de tot això és que puc dedicar-me al que més desitjo i em fa feliç, acompanyar persones en els seus processos vitals. I que en aquest donar suport als camins dels altres jo també aprenc i creo el meu camí.