El repte de deixar anar
En l’art de viure tard o d’hora toparem amb la necessitat de deixar anar. Potser caldrà deixar anar una idea, una creença, un patró, un somni, un rol, una relació, una identitat, la teva terra… Poden ser moltes coses!
El cicle infinit
Al meu avi, amb amor i gratitud.
La concepció és un moment màgic, l’esclat de la creació d’un nou ésser. Un nou inici que germina quan la mare dóna a llum la criatura i la presenta al món entre els seus braços. Novament comença un cicle sense fi, com ara que comença la primavera i la naturalesa torna a renéixer. Cada cop és la primera vegada si entre el final i el següent inici la consciència queda enterrada. I és clar, si l’inici és on comença, el final és on s’acaba. I el que s’acaba fa por. La mort fa por.
Com que sovint vivim des de la ment, rebutgem les coses que no es poden entendre des de la lògica del pensament. Perquè la ment no entén de coses desconegudes i se n’intenta protegir. Però hi ha fenòmens que s’escapen de la raó i voler-los viure des del control de la ment només fa que quedin limitats. En canvi, quan deixem que la saviesa del cos els canalitzi, l’expansió és sorprenent. Tan sols cal tenir el cor obert, sense expectatives.
Potser el que he escrit no s’entén o potser sí, no ho sé. Però si no s’entén (no li trobes la lògica) proposo que no ho intentis, que permetis que la comprensió d’aquestes paraules arribi d’una altra manera.
Tot allò que ens envolta està constituït de cicles i cada cicle inclou cicles al seu interior. De fet, el cicle és el ritme de la vida, el batec del cor que ens mou. Sembla que quan un cicle s’acaba torni a començar al mateix punt però no és així. La imatge és més aviat la d’un espiral, que encara que retorna a l’inici sempre ho fa en un pla més elevat. Cada inspiració és diferent perquè cada vegada que comença una nova respiració ja no som els mateixos, hem canviat. El canvi és constant i això genera inseguretat. Llavors proposo submergir-se en el flux dels cicles i des d’aquest lloc, amb la ment en calma, podem fluir pel cicle que estem vivint amb dolçor. Deixar que els prejudicis s’esfumin, sentir el ritme de la vida i deixar-se anar, abandonar-se al que és.
Responsable » Roser Tordera Fondevila
Finalitat » Publicar el teu comentari.
Legitimació » el teu consentiment
Drets» tens drets, entre altres, a accedir, rectificar, limitar y suprimir les teves dades.
Informació adicional: A https://www.rosertordera.cat/politica-de-privacitat/ de www.rosertordera.cat, trobaràs informació adicional sobre la recopilació i l’us de la teva informació personal, incluida informació sobre accés, conservació, rectificació, eliminació, seguretat, i altres temes.
Per a què ofereixo Cors Bessons?
Aquests dies he reflexionat sobre el propòsit d’oferir gratuïtament la Meditació en Cors Bessons de forma regular.
Fronteres sanes per construir bones relacions
La frontera psicològica és com la pell que delimita el cos físic. Com si fos una pell psíquica, delimita on acaba psicològicament la persona i comença el món.
Generació rere generació
Em trobo sovint que el patiment d’una persona en part s’origina per les mancances dels seus cuidadors primaris, que a la vegada no en sabien més perquè també van créixer amb uns progenitors amb certes dificultats.
NO SÉ QUÈ EM PASSA
NO EM SENTO BÉ
VULL SER FELIÇ
TINC INSOMI
RES EM MOTIVA
VULL APENDRE A MEDITAR
VULL ENTENDRE'M MILLOR
LA MEVA VIDA NO TÉ SENTIT
ALGUNA COSA NO VA BÉ DINS MEU
TINC ANSIETAT
EM COSTA PENDRE DECISIONS
Vols canviar el teu món?
T'acompanyo!
Truca al 690 66 39 57
i comentarem la teva situació
Et donaré hora
per una entrevista en profunditat
Començarem
la teràpia!
