El repte de deixar anar
En l’art de viure tard o d’hora toparem amb la necessitat de deixar anar. Potser caldrà deixar anar una idea, una creença, un patró, un somni, un rol, una relació, una identitat, la teva terra… Poden ser moltes coses!
Algú va dir que el canvi és l’única cosa al món que no canvia. I és ben cert. Ens agradi o no, ens costi més o menys adaptar-nos-hi, els canvis de l’entorn i els propis són un element comú per a tothom. No obstant, una part important de nosaltres destina grans esforços a mantenir les coses tan iguals com sigui possible.
Necessitem sentir-nos segurs i per això procurem controlar tot allò que podem, i sovint el que no és a les nostres mans també ho volem controlar! Ens costa confiar que sabrem tirar endavant i que totes les experiències són per créixer, les que ens agraden i les que no. Volem mantenir un equilibri estàtic perquè sabem com funciona. De vegades fins i tot un equilibri que ens produeix molt patiment. Però inconscientment pesa més la por del canvi i la incertesa del que podria comportar que no pas el sofriment d’un problema o una situació que mantenim.
Per superar un conflicte cal, primer de tot, tenir la voluntat d’alliberar-se’n. Sembla obvi però no sempre és així. Després s’ha de voler fer els canvis que permeten afrontar el problema i, finalment, estar disposat a acceptar les conseqüències que comportin aquests canvis. Si volem que les coses ens vagin millor en algun aspecte de la nostra vida alguna cosa haurem de fer diferent, oi?
Els canvis són inevitables i inherents a la vida i el creixement. Per això és important potenciar les estratègies per afrontar-los millor. Conèixer-se a un mateix ajuda a ser conscient de la forma com ens adaptem a aquests canvis, de la necessitat de respectar el ritme de cadascú i qüestionar-nos si podem afrontar-los de forma que ens beneficiïn més. Per tant, treballar la capacitat d’adaptació i la confiança en nosaltres són elements que repercuteixen directament en el benestar i la felicitat davant d’un món en constant canvi.
Responsable » Roser Tordera Fondevila
Finalitat » Publicar el teu comentari.
Legitimació » el teu consentiment
Drets» tens drets, entre altres, a accedir, rectificar, limitar y suprimir les teves dades.
Informació adicional: A https://www.rosertordera.cat/politica-de-privacitat/ de www.rosertordera.cat, trobaràs informació adicional sobre la recopilació i l’us de la teva informació personal, incluida informació sobre accés, conservació, rectificació, eliminació, seguretat, i altres temes.
En l’art de viure tard o d’hora toparem amb la necessitat de deixar anar. Potser caldrà deixar anar una idea, una creença, un patró, un somni, un rol, una relació, una identitat, la teva terra… Poden ser moltes coses!
Aquests dies he reflexionat sobre el propòsit d’oferir gratuïtament la Meditació en Cors Bessons de forma regular.
La frontera psicològica és com la pell que delimita el cos físic. Com si fos una pell psíquica, delimita on acaba psicològicament la persona i comença el món.
Em trobo sovint que el patiment d’una persona en part s’origina per les mancances dels seus cuidadors primaris, que a la vegada no en sabien més perquè també van créixer amb uns progenitors amb certes dificultats.
i comentarem la teva situació
per una entrevista en profunditat
la teràpia!
690 66 39 57
contacte@rosertordera.cat
Carrer Doctor Murillo, 27
08172 Sant Cugat del Vallès
Responsable » Roser Tordera Fondevila
Finalitat » Subscriure a la newsletter.
Legitimació » el teu consentiment
Drets» tens drets, entre altres, a accedir, rectificar, limitar y suprimir les teves dades.
Informació adicional: A https://www.rosertordera.cat/politica-de-privacitat/ de www.rosertordera.cat, trobaràs informació adicional sobre la recopilació i l’us de la teva informació personal, incluida informació sobre accés, conservació, rectificació, eliminació, seguretat, i altres temes.