Un trauma psicològic es produeix davant d’una vivència aclaparadora per la seva intensitat o duració, que supera la capacitat del cervell de processar-la i que és viscuda en aïllament, encara que hi hagi altres persones a prop. Sovint pensem que hi ha situacions horribles que són traumàtiques de per si, però, malgrat que ho puguin acabar resultant moltes vegades, no és la situació la que ho determina, sinó la forma com es viu. Per exemple, un infant que ha patit un abús sexual, en el cas que tingui la confiança per expressar-ho als seus cuidadors principals i ho rebin amb comprensió i protecció, pot molt ben ser que no esdevingui un trauma per a ell. Això no treu, és clar, que hagi passat un mal tràngol ni encara menys que el delicte sigui menys punible.
Més enllà de la situació concreta que hagi viscut una persona traumatitzada, la tragèdia més gran no és l’esdeveniment en si, sinó la pèrdua de connexió amb la seva essència. Inevitablement, el cervell es protegeix d’una situació tan dolorosa deixant la vivència encapsulada de la resta, la qual cosa comporta la pèrdua de contacte amb el conjunt del nostre jo.
La tragèdia més gran no és l’esdeveniment en si, sinó la pèrdua de connexió amb la seva essència.
La paraula trauma ve del grec i significa ferida. Com les ferides, els traumes tenen dues característiques principals: d’una banda, quan està oberta i és fresca és molt sensible, per poc que la toquis fa molt mal; de l’altra, la formació de la crosta genera una capa gruixuda i dura de protecció, que és insensible, rígida i constreny la capacitat de creixement. Així doncs, el trauma és la ferida oberta i també l’enduriment de la cicatriu.
El trauma dona forma a la visió que una persona té del món, de fet, en crea una percepció distorsionada. Una persona que ha crescut en un entorn segur, en què s’ha sentit estimada i tinguda en compte en les seves necessitats, creu que el món és un lloc fonamentalment bo, que hi ha bellesa i, encara que també hi ha lletjor, la naturalesa bàsica del món és que dona suport al creixement i la seguretat.
En canvi, una persona que ha viscut un cas extrem de trauma pot creure que el món és un lloc horrible, que tothom vol fer mal als altres, que els éssers humans som pitjor que els animals perquè danyem a la nostra pròpia espècie, que els teus amics volen prendre’t casa teva, la teva parella i la teva riquesa. I aquests són els teus amics, ni parlar-ne dels enemics. De fet, aquestes paraules corresponen a una persona que va créixer en una llar i família altament traumàtiques, el senyor Donald Trump. Veiem que dues persones amb aquestes visions tan allunyades de la realitat a la pràctica viuen en mons totalment diferents. De fet, la dificultat per confiar en la vida mateixa és una petjada traumàtica.
Els efectes del trauma es fan notar de moltes maneres i tenen la base en els canvis que produeix en el cervell i el sistema nerviós. El cervell humà i com es desenvolupa depèn en gran mesura de l’experiència de vida, que ja es comença a conformar dins de l’úter segons la vivència emocional de la mare durant l’embaràs. Es desenvolupen uns circuits o uns altres, es determinen quins neurotransmissors estaran presents i en quines quantitats, quants receptors hi haurà per a cada substància química, i tot això afecta funcions tan àmplies com les que tenen a veure amb el plaer, la connexió, l’amor, la recompensa, l’alleujament del dolor, etc. Les experiències durant la primera infància també són cabdals en aquest procés i sabem que el trauma interfereix en el desenvolupament saludable del cervell.
El trauma afecta la capacitat d’estar present, com s’evidencia davant de situacions que per altres individus són neutres, però, per a la persona amb una ferida traumàtica antiga, desencadenen respostes exagerades d’ensurt o d’agressivitat: hi ha molta sensibilitat.
El trauma afecta la capacitat de mesurar la seguretat i el perill. Algunes persones traumatitzades sempre estan hipervigilants, sempre busquen el perill, perquè el seu sistema nerviós s’ha programat així. D’altres, en canvi, per suportar el trauma van haver d’apagar el sistema de percepció de la seguretat perquè estaven tota l’estona en perill. Això significa que com a adults poden estar en una situació de risc i no adonar-se’n, com passa de vegades estant en una relació de maltractament físic o psicològic. En comptes de posar la culpa en el fet de no adonar-se’n, potser cal preguntar-se què ha causat que s’apagui el sentit de la seguretat. El trauma afecta la capacitat de mesurar la seguretat en ambdós sentits, podem trobar reaccions exagerades o insuficients.
En resum, la resposta traumàtica és fruit d’una adaptació del nostre sistema nerviós molt valuosa per a la nostra supervivència. Tot i això, la desconnexió fonamental que produeix pot generar greus problemes de salut mental que repercuteixen en la percepció del jo, en la visió del món, en les relacions que establim i en la biologia del cervell. Malgrat tot, podem sanar el trauma, recuperar la integració de totes les nostres parts i aprendre a estar presents amb la sensibilitat necessària per viure amb plenitud.
*Article publicat a Social.cat el 10 de desembre de 2024
Responsable » Roser Tordera Fondevila
Finalitat » Publicar el teu comentari.
Legitimació » el teu consentiment
Drets» tens drets, entre altres, a accedir, rectificar, limitar y suprimir les teves dades.
Informació adicional: A https://www.rosertordera.cat/politica-de-privacitat/ de www.rosertordera.cat, trobaràs informació adicional sobre la recopilació i l’us de la teva informació personal, incluida informació sobre accés, conservació, rectificació, eliminació, seguretat, i altres temes.
Avui se celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau per cultivar als centres educatius una cultura de pau i no-violència. Se celebra cada 30 de gener com a recordatori de l’assassinat de Mahatma Gandhi a mans d’un extremista hindú.
Data: ds 15 i dg 16 de març de 2025
Horari: ds 11-20h | dg 9.30-18.30h
Lloc: c/Santiago Rusiñol, 2, 1r 1a | Sant Cugat
Preu: 270€ | Consulta els descomptes
Un trauma psicològic es produeix davant d’una vivència aclaparadora per la seva intensitat o duració, que supera la capacitat del cervell de processar-la i que és viscuda en aïllament, encara que hi hagi altres persones a prop.
Data: diumenge 22/12/24 a les 19h
Lloc: Av. Rius i Taulet, 29-31, 1r 1a
Preu: aportació voluntària per a la sala i finalitats socials
i comentarem la teva situació
per una entrevista en profunditat
la teràpia!
690 66 39 57
contacte@rosertordera.cat
Carrer Doctor Murillo, 27
08172 Sant Cugat del Vallès
Responsable » Roser Tordera Fondevila
Finalitat » Subscriure a la newsletter.
Legitimació » el teu consentiment
Drets» tens drets, entre altres, a accedir, rectificar, limitar y suprimir les teves dades.
Informació adicional: A https://www.rosertordera.cat/politica-de-privacitat/ de www.rosertordera.cat, trobaràs informació adicional sobre la recopilació i l’us de la teva informació personal, incluida informació sobre accés, conservació, rectificació, eliminació, seguretat, i altres temes.
