L’ABC de les emocions

Vas perduda amb algunes emocions? Tens clara la base emocional, però algunes coses no et quadren? T’explico quatre conceptes bàsics sobre les emocions que et permetran entendre moltes coses del que et passa.

Les emocions són adaptatives, o sigui que tenen una funció que ens ha permès sobreviure. Són indicadors de l’experiència que estem tenint i ens guien cap a una acció específica per cuidar de necessitats bàsiques. Un exemple: com t’adones que estàs en perill? Perquè sents por. L’emoció de la por té la funció d’avisar-te d’algun perill i t’empeny a reaccionar per sobreviure, normalment amb la fugida o la congelació. Per tant, cuida de la necessitat de supervivència i seguretat. Si no notessis la por, no sabries que estàs en perill.

Així doncs, d’entrada, les emocions són positives, tot i que n’hi ha d’agradables i de desagradables. Les quatre bàsiques que s’han identificat independentment de la cultura són l’alegria, la tristesa, la por i la ràbia. N’hi ha moltes més i de més complexes, sovint barreges i matisos de les bàsiques, com l’enveja, la vergonya, la frustració, el fàstic, la culpa o l’entusiasme.

Però realment són sempre positives? La resposta és que no. El procés de la vivència afectiva en l’ésser humà és bastant complex i pot estar obstaculitzat a diversos punts.

Per començar, una part ens ve de sèrie, però la gestió sana i adequada al context social requereix un aprenentatge que no és instintiu. Per tant, l’aprenentatge o no de la gestió emocional segons la cultura familiar, l’ambient escolar i el context social influiran en gran manera sobre quines emocions estan permeses i com s’han de viure, segons les teves característiques de gènere, familiars, religioses, socioeconòmiques, etc. Per exemple, en una família on la mare té una malaltia crònica greu pot ser que estigui mal vist estar content. Llavors el missatge implícit per als fills serà que l’alegria és una emoció prohibida. O potser per ser dona t’han penalitzat especialment expressar la ràbia i, en canvi, han respost amb normalitat quan sents por o tristesa. Això pot fer que quan rebis una agressió, en comptes de sentir ràbia i aprofitar la força que et dona per posar límits amb fermesa, sentis molta tristesa i et posis a plorar. La tristesa aquí és una emoció paràsita que tapa o substitueix l’emoció autèntica de la ràbia. L’emoció paràsita sol resoldre malament la necessitat que hi ha darrere i normalment costa que marxi perquè l’energia no ha pogut seguir el seu camí saludable.