La diversitat

Observar la diversitat em meravella. Els gestos únics de cada persona. La diversitat de cultures, de llengües, de paisatges… Jo penso que la diversitat sempre ens enriqueix. Personalment, cada viatge que he fet m’ha servit per veure alguna cosa des d’una perspectiva diferent, qüestionar-me coses que donava per vàlides, i això m’ha fet més oberta de mires i més tolerant.

La diversitat no només és una riquesa, també és una necessitat per a la supervivència. En biologia se sap molt bé que, quan les condicions externes canvien fortament i brusca, les possibilitats de supervivència d’una espècie depenen de la diversitat d’individus. La peculiaritat d’un espècimen concret pot ser la clau per adaptar-se a les noves condicions i, així, poder reproduir-se i garantir la continuïtat de l’espècie. Aquesta és la base d’una de les crítiques als transgènics i un dels seus perills, perquè produeixen llavors idèntiques reduint dràsticament la diversitat.

Entre els humans hi ha molts processos uniformadors que ens empobreixen. Per exemple, m’entristeix veure la poca diversitat de cossos que es poden veure en la publicitat en general (deixant de banda la crítica al tipus de bellesa que promouen), tenint en compte que hi ha un ventall amplíssim. Tampoc m’agrada contemplar alguns dels efectes de la globalització, com trobar les mateixes botigues a països d’altres continents, eliminant la idiosincràsia de cada lloc i cultura.

En canvi, prefereixo contemplar cada persona com a única i irrepetible i acompanyar-la perquè sigui la millor versió d’ella mateixa, fidel a la seva idiosincràsia. Em sento molt afortunada que les persones que acompanyo m’obrin les portes dels seus móns. És tota una aventura!